PCM006. S14-15. 1336 i 1338-1413. Pere March: "Domna em plats ben arreada..."

PERE MARCH

(València, nascut entre 1336 i 1338 — Balaguer, 1413)

Va viure entre 1338 i 1413. Estigué al servei del duc de Gandia, a València. Ennoblit, com el seu germà Jaume, cap a les darreries de la seua vida, va ser l'introductor de la família dels March al País Valencià. Fou pare d'Ausies March i practicà la poesia narrativa, a més de la lírica.

DOMNA EM PLATS BEN ARREADA

[I]

Domna em plats ben arreada
e cavaller ben armat,
e donzella enfresada,
e servent arremangat,
[5] e cavall amb gran illada,
ardit e bé afrenat,
e sofrent bé trenuitada.

[II]

E plats-me fer cavalcada
en lloc pla e ben poblat,
[10] e veser foc e fumada,
ez enemic assetjat,
que haja a tenir tots jorns bada
e no sia assegurat,
si doncs no està dins murada.

[III]

[15] E plats-me l'enamorada
amb lo cors prim e delgat,
amb quê es tinga per pagada
de mé per enamorat,
e que em faça gran ullada
[20] per tener-me el cos pagat,
ella que en serà preiada.

[IV]

Enquer hi ha plus qui m'agrada:
senyor ben amesurat,
que hom no el servesca de bada,
[25] ardit e franc ses barat,
e que tinga gran mainada
segons l'esser que és dat,
que l'àls és causa trop fada.

[V]

E plats-me la hivernada,
[30] ans del sol esser llevat,
e que fos aparellada
missa a clergue espatxat,
baixa, que no pas cantada,
sinó en dia feriat
[35] per far la festa honrada.

Bibliografia

[PCM 1966] = Poesia catalana medieval, per Joan-Lluís Marfany. Barcelona (Edicions 62: "Antologia Catalana", 24), 1966, pp. 47-48.

[PJMarch 1987] = Pere i Jaume March. Cobles i noves rimades. Edició i estudi introductori de Jaume Vidal Alcover. València (Tres i Quatre: "L'estel", 4), 1987, pp. 40-41.

[PMarch 1993] = Pere March. Obra completa. A cura de Lluís Cabré. Barcelona (Editorial Barcino, A, 132), 1993, pàgs. 169-171.

PCM004. S14-15. 1397?-1459. Ausies March: "No pot mostrar lo món menys pietat"

AUSIES MARCH

(València 1397?-1459)

[I] No pot mostrar lo món menys pietat
com en present dessobre mi pareix;
tota amor fall, sinó a si mateix;
d'enveja és tot lo món conquistat.
[5] Hom sens afany no vol fer algun bé:
com lo farà contra si ab gran cost?
Cascun cor d'hom jo veig pus dur que post;
algú no es dol si altre null mal té.

[II] Lo qui no sap, no pot haver mercé
[10] d'aquell qui jau en turment e dolor.
Doncs jo perdon a cascú de bon cor,
si no són plant del que mon cor sosté.
Secretament, ab no costumat mal,
ventura em fa sa desfavor sentir.
[15] D'Amor no em clam, si bé em porta a morir:
bé i mal pensats, jo en reste cominal.

[III] Altre socors de vostra amor no em val
sinó que els ulls me demostren voler;
ne res pus cert de vós no puc saber,
[20] ans, si més cerc, per ser content no em cal.
Jo veig molt hom sens amar ser amat
i el mentidor tant com vol és cregut,
e jo d'Amor me trop així vençut
que dir no pusc quant só enamorat.

Tornada

[IV] [25] Amor, Amor, un hàbit m'he tallat
de vostre drap, vestint-me l'esperit.
En lo vestir ample molt l'he sentit,
e fort estret quan sobre mi és posat.

Font: Ausiàs March. Poesies. A cura de Pere Bohigas. Edició revisada per Amadeu J. Soberanas i Noemí Espinàs. Barcelona. Editorial Barcino. 2000. Pàgs. 246-7.