Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segle XIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segle XIII. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de juliol del 2011

PCM003. S13. Anònim: "Cant dels romeus"

ANÒNIM
(Segona meitat del segle XIII)



[I]

Rosa plasent,
solell de resplendor,
stela lusent,
[4] joel de santa amor,
topazis cast,
diamant de vigor,
rubís millor,
[8] carboncle relusent,

[II]

lir transcendent
sobran tota altra flor,
alba jausent,
[12] clardat senes foscor:
en tot contrast
ausits li pecador;
a gran maror
[16] est port de salvament.

[III]

Aigla cabdal
volant pus altament,
cambra reial
[20] del gran Omnipotent:
perfaitament
aujats mon devot xant;
per tots preiant,
[24] siats-nos defendent.

[IV]

Sacrat portal
del Temple permanent,
dot virginal,
[28] virtut sobrexcel·lent:
que l'Occident,
qui ens va tots jorns gaitant,
no puixe tant
[32] que ens face vós absent.

Text: [Aramon 1964] = R. Aramon i Serra, «Els cants en vulgar del Llibre vermell de Montserrat», Miscel·lània Anselm M. Albareda, II, Montserrat, 1964. Dins Poesia catalana medieval, a cura de J. L. Marfany, («Antologia Catalana», 24), Edicions 62, Barcelona, p. 35.

divendres, 8 de juliol del 2011

PCM011. S13. Anònim: "No em puix d'aimar-vos estraire..." (Fragments)

ANÒNIM
(Segle XIII)

Aquesta cançó amorosa d'autor anònim és una mostra de la profunda influència de la tradició trobadoresca occitana sobre els trobadors dels nostre domini lingüístic. Tant des del punt de vista temàtic com lingüístic entra de ple dins l'àmbit cultural de la llengua d'oc. Aquest poema pertany a la segona meitat del segle XIII, i ha estat atribuït al Capellà del Bolquera.


NO EM PUIX D'AIMAR-VOS ESTRAIRE...
(Fragments)

No em puix d'aimar-vos estraire,
dolça domna, tan vos vei
avinent e de bon aire.
Ai, bel cors clar, nets,
amb gai prets
pus vesets
que us am, ¿com mercè
no havets?
Gentil,
bel abril,
mais humil
e plasent que re:
per vós ni cosins ni fraire
non am tant com vós que eu vei
avinent e de bon aire.
Si em volets alcir
ni maldir,
dolç consir,
a vós farets dan,
oc, cert,
e·z a mi,
car tan fi
no us serà l'aimant
que eu desig que us pogués plaire
e mon cor vas [...]
avinent e de bon aire.
En vós és tot mon repaire,
cint d'amor e de beutat,
avinent e de bon aire.

------

Versió actualitzada (Salvador Jàfer):

.

Bibliografia


[PCM 1966] = Poesia catalana medieval, per Joan-Lluís Marfany. Barcelona (Edicions 62: "Antologia Catalana", 24), 1966, p. 33.