divendres, 8 de juliol de 2011

Ramon Llull: "D'esperança"

RAMON LLULL
(Ciutat de Mallorca, c. 1233-Tunis,  c. 1316)

El primer gran creador de la llengua catalana medieval nasqué a la Ciutat de Mallorca devers 1233 i va morir a Tunis devers 1316. De família noble, dedicà la seua vida al projecte de convertir els infidels d'acord amb un sistema de predicació racional per ell inventat. Fou un escriptor prolífic: filòsof, místic, narrador i poeta.

El text seleccionat, d'influència trobadoresca, pertany al llibre Medicina de pecat.


D'ESPERANÇA

Quan par l'estela en l'albor
e s'aparèllon tuit li flor
que el sol montiplic llur color
d'esperança,
mi vest alegrança
d'una douçor, confiança
que hai en la Dona d'amor;
e adoncs deman confessor,
a tuit m'acús per pecador,
e que ell me man
que reta tot lo dan
que hai donat gran, en pecant,
a cells qui estan servidors
de la Regina de valors,
per ço que n'esper tal socors
que a null pecat
no sia obligat,
pus que en sia bé confessat.

------

Versió actualitzada (Salvador Jàfer):

Quan apareix l'estel de l'alba i es preparen totes les flors perquè el sol multiplique el seu color amb l'esperança, em vist l'alegria d'una dolçor i d'una confiança tals que tinc en la Dona d'Amor...; i llavors demane confessor i davant tots m'acuse de pecador, a fi que ell em mane que restituesca tot el dany tan gran que fet, pecant, a aquells que són servidors de la Reina de Valor, per la qual cosa n'espere tal ajut que no em veja obligat a cometre cap pecat més, després d'haver-me confessat bé.

Bibliografia

[PCM 1966] = Poesia catalana medieval, per Joan-Lluís Marfany. Barcelona (Edicions 62: "Antologia Catalana", 24), 1966, p. 21.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada