divendres, 8 de juliol de 2011

Anònim: "No em puix d'aimar-vos estraire..." (Fragments)

ANÒNIM
(Segle XIII)

Aquesta cançó amorosa d'autor anònim és una mostra de la profunda influència de la tradició trobadoresca occitana sobre els trobadors dels nostre domini lingüístic. Tant des del punt de vista temàtic com lingüístic entra de ple dins l'àmbit cultural de la llengua d'oc. Aquest poema pertany a la segona meitat del segle XIII, i ha estat atribuït al Capellà del Bolquera.


NO EM PUIX D'AIMAR-VOS ESTRAIRE...
(Fragments)

No em puix d'aimar-vos estraire,
dolça domna, tan vos vei
avinent e de bon aire.
Ai, bel cors clar, nets,
amb gai prets
pus vesets
que us am, ¿com mercè
no havets?
Gentil,
bel abril,
mais humil
e plasent que re:
per vós ni cosins ni fraire
non am tant com vós que eu vei
avinent e de bon aire.
Si em volets alcir
ni maldir,
dolç consir,
a vós farets dan,
oc, cert,
e·z a mi,
car tan fi
no us serà l'aimant
que eu desig que us pogués plaire
e mon cor vas [...]
avinent e de bon aire.
En vós és tot mon repaire,
cint d'amor e de beutat,
avinent e de bon aire.

------

Versió actualitzada (Salvador Jàfer):

.

Bibliografia


[PCM 1966] = Poesia catalana medieval, per Joan-Lluís Marfany. Barcelona (Edicions 62: "Antologia Catalana", 24), 1966, p. 33.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada