divendres, 8 de juliol de 2011

La reina Constança de Mallorca: "E·z ieu am tal qu'és bo e bell..."

LA REINA CONSTANÇA DE MALLORCA
(ss. XIII-XIV)

La reina Constança de Mallorca fou muller del rei Jaume III, quan Mallorca era un regne independent dins la Confederació Catalanoaragonesa. Està documentada devers 1346. La seua poesia s'emmarca dins l'àmbit de les més pures trobairitz occitanes, i és una de les escasses mostres que ens han arribat de la poesia femenina antiga.


E·z ieu am tal qu'és bo e bell,
e sui gaia co'l blanc ocell
que, per amor, cria son xant,
e sui senyora e cabdell,
e cell qu'eu am e no's n'apell:
car, sus totes, sui mills amant,
que xausit hai lo pus presant
e el mills del món, e l'ame tant
que·z, en pensant, lo cuei veser
e car tener;
e cant no és ver,
un desesper me fér tan gran
cant lo sai lai ves França!
L'enyorament e el gran desir
qu'ieu hai per vós me cuid'alcir,
mon dolç senyor e car;
e bien liei porai tost morir
per vós, qu'ieu am tant e desir,
si breu deçai no us vei tornar,
que tant me tarda l'abraçar
e el raisonar
e tota res.
E cant me pens que us n'ets anats
e no tornats,
e quan llunyats vós ets,
desesperats caix viu mon cor;
per pauc no mor,
si breu no n'hai güirença!
Mercè, mairits, que sofrent pas
los mals que em dats, e doncs tornats,
que null tresor
no vall un cor
que per vós mor,
ab amorosa pensa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada