diumenge, 24 de juliol de 2011

Ramon Savall: "De mal saber amb verinós coratge..."

(† 1415)

Segona meitat del segle XIV-primer quart del segle XV. Ciutadà honrat, diverses vegades conseller, conseller en cap i mestre racional.

[I]

De mal saber, amb verinós coratge
e rebavats, dur, inic ez enterc
són hui les gents, que no vei, tant no cerc,
que el baix a l'alt vulla dar avantatge,
[5] tant és l'ergull e l'enveja que s'han
que no s'hic veu cominal pauc ne gran,
per quê vem tuit capvall a mal viatge.

La gent és avui de mal saber, amb un coratge verinós, curta, dura, injusta, tossuda, que no veig (tant no busco!) que el de baix vulgui acceptar l'avantatge del de dalt, tant és l'orgull i l'enveja que es tenen, que no es pensa en el bé comú, poc ni gran, per la qual cosa anem tots cap avall, a mal viatge.

[II]

Pensar no puix que els hòmens de paratge
haguessen rei, si fos a llur voler;
[10] ço qui els fir més e els fa lo cor doler
és temps de pau, com no han sou ne gatge.
Los ciutadans fan estament reial,
en llur vestir meten guany e cabal
e en breu fondran e mudaran penatge.

No puc creure que els homes de paratge tinguessin rei, si fos per la seva voluntat; allò que els fereix més i els fa doler el cor és el temps de pau, perquè no tenen sou ni propina. Els ciutadans fan estament de rei, i en el seu vestir inverteixen els guanys i els cabals: aviat es fondran i canviaran de plomatge.

[III]

[15] Dels mercaders és cosa fort salvatge
qui els veu anar cavalcant a tropells,
rient, cantant, folrats de belles pells,
per quê sovent n'hic tornen amb guiatge.
Dels menestrals, maldir e ben menjar
[20] és llur deport e no molt treballar.
Aital se fa de cascú son missatge.

És cosa brutal veure els mercaders anar cavalcant a tropell, rient, cantant, folrats amb belles pells, de la qual cosa sovint obtenen salconduit [= permís per fer tot això]. Dels menestrals, mal dir i menjar bé és el seu deport, i no treballar gaire. Una missió com aquesta és la que cadascú s'imposa.

[IV]

Pagesos veig que es llancen a carnatge
per ben menjar, menant bandositats;
pentinats van, amb los collars brodats;
[25] e no us penseu dubten de fer ultratge
per punt d'honor a qui es vulla que fos.
De feina fer los és fort enutjós,
perquê mant jorn han pa sens companatge.

Veig els pagesos que es llancen a carnatge per venjar-se, i que fomenten bandositats; van pentinats, amb els colls brodats; i no us penseu que dubten a fer ultratge per punt d'honor a qualsevol. Fer feina els és molt enutjós, perquè molts dies mengen pa sense tall (sense companatge).

[V]

De neguns homs, llurs obres ne llenguatge
[30] no s'entén hui, tan falsat han llur cor.
Malvestat viu e la bondat hic mor;
pau no s'hic té, ne fe ne homenatge.

Los grans princeps e los majors prelats
del dret camí són del tot desviats
[35] per punt d'honor: qui es vol n'haja damnatge!

Avui no s'entenen ni les obres ni el llenguatge de ningú: tan fals es té el cor. La malvestat viu i hi mor la bondat; no es manté la pau, ni la lleialtat ni l'homenatge. Els grans prínceps i els grans prelats s'han desviat del tot del camí dret per punt d'honor: tant se val qui en sigui perjudicat!

[VI]

Dona del món, qui fes lo pariatge
de Déu e hom per qui fom reparats,
pregats per nós, qui som descaminats,
lo vostre Fill, qui en vós féu son hostatge.

Senyora del món, que vau fer la unió de Déu i d'home per la qual vam ser redimits, pregueu per nosaltres, que ens hem descaminat, al vostre Fill, que va fer en vós el seu estatge.

[VII]

[40] Meta's cascú la mà en son coratge
e veja si d'aicets mal és tocats,
e, si ho veu clar, lluny-se de tals barats.
Prenets mos dits per peres e formatge.

Cadascú que es posi la mà al cor i vegi si d'aquests mals és tocat, i, si ho veu clar, que s'allunyi de tals fraus. Traieu-ne lliçó, del que acabo de dir.

Edicions consultades

[PCM 1966] = Poesia catalana medieval, per Joan-Lluís Marfany. Barcelona (Edicions 62: "Antologia Catalana", 24), 1966, pàgs. 58-59. Text de M. Baselga. El Cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza. Zaragoza, 1926.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada