PCM007. S14-15. 1300c-1407. Gilabert de Próixita: "Lo cor e els uells m'han lo cors mis en pena..."

GILABERT DE PRÓIXITA

(Plana de Castelló, c. 1300-a1407)

Degué nàixer a la Plana de Castelló, a mitjan segle XIV i va morir abans de 1407. De família noble, radicada a la Plana, descendent de l'italià Joan de Procita, esmerçà la seua vida en empreses militars i bandositats entre famílies nobles rivals. És un continuador de la tradició trobadoresca.

LO COR E ELS UELLS M'HAN LO CORS MIS EN PENA

[I]

Lo cor e els uells m'han lo cors mis en pena
amb fina amors que s'hi és enardida,
que els uells han fait tant que mon cor entena
en amar vós, que ets de tots bés garnida;

[5] que als prims qu'ieu vi vostra gentil bellesa
fon mon cor pres d'un amorós voler,
d'on s'és amor en mé tan fort encesa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.

[II]

Aissí em destreny fina amor e em desena,
[10] que al llit, quan dorm, mantes vets me reixida;
quan m'esbandesc, d'un esmai grieu m'estrena,
e perd l'ausir sovent quan hom me crida;

quan vuell parlar, trob ma llengua represa,
e plans e plor quan xançós vuell mover;
[15] tant ha sus mé Amor potença mesa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.

[III]

Que el desir fort que amor coral amena
ha dins mon cor faita mortal ferida,
tant que llanguesc e no sai qui em defena,
[20] si doncs mercè no em pren de sa partida.

Mas si bé us vei en tots bos faits cortesa,
ja no m'albir mercè em vullats haver,
car d'un refús xascún jorn faits empresa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.

Text

[PCM 1966] = Poesia catalana medieval, per Joan-Lluís Marfany. Barcelona (Edicions 62: "Antologia Catalana", 24), 1966, p. 64. De Poesies, de Gilabert de Próixita, a cura de Martí de Riquer, Barcelona, Ed. Barcino, 1954. ("Els Nostres Clàssics", 76).